Para leer el texto en castellano pulsa aquí.

Publiquem aquesta entrevista amb Lorena Mulet Delgado i Pilar Masó, dos comitentes del projecte Connexions metabòliques per a conèixer millor l’ecosistema de l’Horta de València i les amenaces que posen en perill la seua integritat.

Chiara Sgaramella: Bon dia, Lorena i Pilar. Per començar, podríeu explicar quina és la vostra relació amb l’associació Per l’Horta?

Lorena Mulet Delgado: Sóc Lorena Mulet Delgado i sóc membre de Per l’Horta des de 2014. Vaig conéixer l’associació quan estudiava a la Facultat d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de València. Era un moment molt convuls des del punt de vista polític, perquè el govern de Rita Barberá volia reclassificar 400 hectàrees d’horta al voltant de la ciutat per urbanitzar-les. En aquell moment vaig començar a militar en Per l’Horta, especialment en la campanya anomenada Horta és Futur, que va aconseguir paralitzar aquest pla de reclassificació. A partir del 2018 vaig començar a treballar en l’associació com a coordinadora, i hi continue fins al dia d’avui.

Pilar Masó: El meu nom és Pilar Masó. Porte més de 30 anys implicada en els moviments socials, sobretot contra l’especulació urbanística. Vaig ser coordinadora de Salvem el Botànic i Recuperem Ciutat, i també he participat en el moviment en defensa de l’Horta de la Punta i en la coordinadora Horta Viva Sense Autovia, entre altres iniciatives. I, per descomptat, també sóc sòcia de Per l’Horta, ajudant en tot allò que puc.

C. S.: Què representa l’Horta per a la ciutat de València? I per què considereu que és important preservar aquest sistema ecocultural?

L. M. D.: Diria que, en realitat, no es pot entendre València sense la seua Horta. Sempre hi ha hagut una relació de simbiosi entre l’Horta i la ciutat: l’Horta proveïa d’aliments i actuava com el rebost de València, mentre que, per exemple, els residus orgànics de la ciutat es reutilitzaven en els camps per millorar la fertilitat del sòl. Per una banda, hi ha aquest valor agrícola com a espai de producció d’aliments; però també hi ha un valor patrimonial i històric. L’Horta té una cultura pròpia i forma part de la identitat de València. La seua importància ha sigut reconeguda institucionalment: per exemple, el Tribunal de les Aigües va ser declarat l’any 2009 patrimoni immaterial de la humanitat. L’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) al 2019 va declarar el regadiu històric de l’Horta de València Sistema Important del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM).

En els darrers anys, a més, s’està posant molt d’èmfasi en el seu valor ambiental. L’Horta connecta amb el parc natural del Túria i el parc natural de l’Albufera. Per tant, és una peça clau de la infraestructura verda del territori, que proporciona nombrosos beneficis a la ciutat. Pensem, per exemple, en les pluges torrencials: gràcies a les sèquies d’herència musulmana que funcionen per gravetat, l’aigua de pluja pot conduir-se fins al mar sense necessitat de consumir energia. És un sistema molt eficient que ja està en funcionament des de fa segles. A més, l’Horta contribueix a regular la temperatura, facilita l’absorció de carboni i proporciona diversos serveis ambientals que ajuden a reforçar la resiliència de la ciutat davant la crisi climàtica.

P.M.: Sí, l’Horta és un sòl productiu, al·luvial i inundable, i històricament sempre ha tingut un paper important quan hi ha hagut inundacions. Però també pense que és important que la gent sàpiga que l’Horta de València tradicionalment era considerada com un jardí; per això té una gran importància des del punt de vista paisatgístic gràcies als seus colors, sabors, olors… És, a més, un rebost importantíssim de productes de qualitat que tenim ací mateix, a l’abast. Sense cap dubte, aquest és el valor fonamental que no podem perdre: la sobirania alimentària. A més, l’Horta també actua com un pulmó verd de la ciutat. Per què hauríem de deixar perdre tot això? L’Horta comprén un idioma, una cultura i unes tradicions que constitueixen una riquesa col·lectiva que cal protegir i defensar.

C. S.: Les vostres reflexions són molt interessants perquè sovint des de la ciutat vivim d’esquenes al camp encara que, en el cas de València, l’Horta la tenim molt a prop. Em sembla molt rellevant també la dimensió estètica que heu esmentat, com a element capaç de generar un lligam afectiu amb el territori i d’impulsar la seua defensa. Per l’Horta va promoure una llei d’inciativa popular per a la protecció de l’Horta. Com descriuríeu el procés de lluita ciutadana que va portar a la seva aprovació a l’any 2018? 

P.M.: Les persones que van acabar fundant l’Associació Per l’Horta impulsaren l’any 2001 una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per a protegir el territori agrícola. Aquesta iniciativa va suposar un ampli procés de recollida de més de 118.000 signatures arreu dels pobles de l’àrea metropolitana. La proposta va sorgir com a resposta a les agressions que patia el territori i a la urgència de defensar-lo. De fet, des dels anys seixanta del segle passat fins als anys dos mil es va perdre més del 60% de la superfície d’Horta cultivada. La resposta de la població va ser molt significativa, sobretot si tenim en compte que en aquell moment Internet encara es trobava en una fase molt incipient i que les signatures es van recollir principalment al carrer o a través de col·lectius amb objectius afins.

Després que les Corts Valencianes rebutjaren la ILP, vam continuar insistint fins que, amb el govern del Botànic, es va iniciar la redacció de la Llei de l’Horta, en la qual alguns membres de la nostra associació també van participar com a redactors.

La Llei de l’Horta de València es va aprovar finalment l’any 2018. Ha sigut un procés molt llarg i difícil, però vam aconseguir impulsar i consolidar un marc legal que obliga les administracions a protegir aquest espai i a promoure la dinamització de l’activitat agrària.

C.S.: Aquesta iniciativa legislativa va ser pionera i un assoliment històric de la ciutadania organitzada. Penseu que el text final de la llei recollia els plantejaments i les reivindicacions dels col·lectius activistes que la van impulsar?

L.M.D.: La llei és molt positiva perquè protegeix l’Horta i l’activitat agrària i és un assoliment importantíssim. No obstant, hi ha aspectes millorables. Per exemple, hi ha zones agràries d’alt valor que no s’han inclòs dins de l’àrea de protecció, ja que s’han reservat per al creixement dels pobles sense cap criteri tècnic. Això reflecteix que encara mantenim una mentalitat orientada a continuar expandint-nos urbanísticament. 

C.S.: Després de la DANA de 2024, el govern de la Generalitat Valenciana va aprovar el Decret Llei 4/2025, una reforma de la Llei de l’Horta. Per què considereu que aquest decret pot posar en perill la protecció dels sòls agraris?

L.M.D.: Aquesta modificació de la llei és molt preocupant perquè, de facto, deixa sense protecció 3.800 d’hectàrees d’Horta, ja que permet usos residencials i especulatius del sòl. Suprimeix també el Consell de l’Horta, un òrgan democràtic de gestió del territori agrícola. La Llei preveia la creació d’una marca de “Producte de l’Horta” per a donar suport a les hortalisses locals, però aquesta iniciativa ha quedat paralitzada amb la derogació, cosa que perjudica els agricultors de la zona.

A més, la manera com s’ha dut a terme la reforma ha sigut molt qüestionable, perquè després de la DANA s’ha modificat la llei a través d’una via d’urgència sense cap procés de diàleg social i afirmant que la Llei de l’Horta havia impedit la realització d’obres hidràuliques per a prevenir inundacions. En un moment tan tràgic, en què a més l’Horta havia demostrat que podia contenir la crescuda de les aigües, s’ha utilitzat aquest argument, totalment fals, per justificar una reforma que, en realitat, només té com a objectiu continuar urbanitzant el territori. 

C.S.: I això malgrat que molts experts assenyalen que la construcció descontrolada ha sigut una de les causes que han agreujat les conseqüències devastadores de la DANA…

P.M.: De fet, és important subratllar que la Llei de l’Horta no esmenta en cap moment les infraestructures hidràuliques. S’ha utilitzat aquest argument enganyós per confondre la ciutadania. Per defensar aquesta iniciativa legislativa popular, vam impulsar que els polítics es mobilitzaren per a presentar un recurs d’inconstitucionalitat amb l’objectiu d’anul·lar el decret de reforma, i actualment estem a l’espera de la sentència.

A més de la mobilització i la denúncia social i jurídica, també apostem pel consum de proximitat, la venda directa i uns preus justos per als productors. De fet, no només l’asfalt i l’especulació representen un gran perill per a l’Horta. Hi ha una altra amenaça que és igual de greu, encara que més silenciosa: la falta de relleu generacional. L’Horta sense llauradors i llauradores, pot desaparèixer. Actualment, la mitjana d’edat de les persones que treballen el camp és molt elevada, supera els 60 anys. Els joves no volen (o no poden) dedicar-se a l’agricultura perquè, hui dia, és molt difícil viure’n dignament. Cal potenciar la formació i programes de pràctiques en empreses agrícoles per a joves que vulguin incorporar-se al sector agrari. A més, estem promovent especialment els mercats de l’Horta i altres xarxes de comercialització directa entre agricultors i ciutadania, com a alternativa als grans supermercats que asfixien els xicotets productors. Totes aquestes lluites són essencials perquè el que està en joc és el futur del nostre territori, i no només el dels qui viuen del camp.

C. S.: Quina imatge tan potent per tancar aquest diàleg: les lluites d’avui contribueixen a plasmar el futur del territori des de la participació democràtica. Lorena, Pilar, ha sigut molt enriquidor conversar amb vosaltres i aprendre sobre la importància vital de l’Horta de València. Moltíssimes gràcies pel vostre temps i, sobretot, per la feina incansable que feu des de Per l’Horta.

Las luchas de hoy plasman el territorio de mañana

Una conversación con activistas de Per l’Horta

Publicamos esta entrevista con Lorena Mulet Delgado y Pilar Masó, dos comitentes del proyecto Connexions metabòliques para conocer mejor el ecosistema de l’Horta de València y las amenazas que ponen en peligro su integridad.

Chiara Sgaramella: Buenos días, Lorena y Pilar. Para empezar, podríais explicar cuál es vuestra relación con la asociación Per l’Horta?

Lorena Mulet Delgado: Soy Lorena Mulet Delgado y soy socia de Per l’Horta desde 2014. Conocí la asociación cuando estudiaba en la Facultad de Arquitectura de la Universitat Politècnica de València. Era un momento muy convulso desde el punto de vista político, porque el gobierno de Rita Barberá quería reclasificar 400 hectáreas de huerta alrededor de la ciudad para urbanizarlas. En aquel momento empecé a militar en Per l’Horta, especialmente en la campaña llamada Horta és Futur, que consiguió paralizar este plan de reclasificación. A partir del 2018 empecé a trabajar en la asociación como coordinadora, y continúo hasta el día de hoy.

Pilar Masó: Mi nombre es Pilar Masó. Llevo más de 30 años implicada en los movimientos sociales, sobre todo contra la especulación urbanística. Fui coordinadora de Salvem el Botànic y Recuperem Ciutat, y también he participado en el movimiento en defensa de l’Horta de la Punta y en la coordinadora Horta Viva Sense Autovia, entre otras iniciativas. Y, por supuesto, también soy socia de Por l’Horta, ayudando en todo lo que puedo.

C. S.: ¿Qué representa l’Horta para la ciudad de València? Y por qué consideráis que es importante preservar este sistema ecocultural?

L. M. D.: Diría que, en realidad, no se puede entender València sin su huerta. Siempre ha habido una relación de simbiosis entre l’Horta y la ciudad: la primera proveía de alimentos y actuaba como la despensa de València, mientras que, por ejemplo, los residuos orgánicos de la ciudad se reutilizaban en los campos para mejorar la fertilidad del suelo. Por un lado, destacamos este valor agrícola puesto que l’Horta es un espacio de producción de alimentos, pero también hay un valor patrimonial e histórico. L’Horta tiene una cultura propia y forma parte de la identidad de València. Su importancia ha sido reconocida institucionalmente: por ejemplo, el Tribunal de las Aguas fue declarado en 2009 patrimonio inmaterial de la humanidad. La Organización de las Naciones Unidas para la Alimentación y la Agricultura (FAO) al 2019 declaró el regadío histórico de l’Horta de València un Sistema Importante del Patrimonio Agrícola Mundial (SIPAM).

En los últimos años, además, se está enfatizando también su valor ambiental. L’Horta conecta con el parque natural del Turia y el parque natural de la Albufera. Por lo tanto, es una pieza clave de la infraestructura verde del territorio, que proporciona numerosos beneficios a la ciudad. Pensemos, por ejemplo, en las lluvias torrenciales: gracias a las acequias de herencia musulmana que funcionan por gravedad, el agua de lluvia puede conducirse hasta el mar sin necesidad de consumir energía. Es un sistema muy eficiente que se utiliza desde hace siglos. Además, l’Horta contribuye a regular la temperatura, facilita la absorción de carbono y proporciona varios beneficios ambientales que ayudan a aumentar la resiliencia de la ciudad ante la crisis climática.

P. M.: Sí, l’Horta es un suelo productivo, aluvial e inundable, e históricamente siempre ha tenido un papel importante cuando ha habido inundaciones. Al mismo tiempo, es importante que la gente sepa que l’Horta de València tradicionalmente era considerada como un jardín; por eso tiene una gran importancia desde el punto de vista paisajístico gracias a sus colores, sabores, olores… Es, además, una despensa importantísima de productos de calidad que tenemos a nuestro alcance. Sin duda, el valor fundamental que no podemos perder es la soberanía alimentaria. Además, l’Horta también actúa como un pulmón verde de la ciudad. ¿Por qué tendríamos que renunciar a todo ello? L’Horta engloba un idioma, una cultura y unas tradiciones que constituyen una riqueza colectiva que hay que proteger y defender.

C. S.: Vuestras reflexiones son muy interesantes porque a menudo desde la ciudad vivimos de espaldas al campo aunque, en el caso de València, l’Horta la tenemos muy cerca. Me parece muy relevante también la dimensión estética que habéis mencionado, como elemento capaz de generar un vínculo afectivo con el territorio y de impulsar su defensa. Per l’Horta promovió una ley de inciativa popular para la protección de la huerta valenciana. ¿Cómo describiríais el proceso de lucha ciudadana que llevó a su aprobación en 2018? 

P.M.: Las personas que acabaron fundando la Asociación Per l’Horta impulsaron en 2001 una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) para proteger este territorio. Esta iniciativa supuso un amplio proceso de recogida de más de 118.000 firmas en todos los pueblos del área metropolitana. La propuesta surgió como respuesta a las agresiones que sufría el territorio y a la urgencia de defenderlo. De hecho, desde los años sesenta del siglo pasado hasta los años dos mil se perdió más del 60% de la superficie de Huerta cultivada. La respuesta de la población fue muy significativa, sobre todo si tenemos en cuenta que en aquel momento Internet todavía se encontraba en una fase muy incipiente y que las firmas se recogieron principalmente en la calle o a través de colectivos con objetivos afines.

Después de que las Cortes Valencianas rechazaran la ILP, continuamos insistiendo hasta que, con el gobierno del Botánico, se inició la redacción de la Ley de l’Horta, en la que algunos miembros de nuestra asociación también participaron como redactores. La Ley de l’Horta de València se aprobó finalmente en 2018. Ha sido un proceso muy largo y difícil, pero conseguimos impulsar y consolidar un marco legal que obliga a las administraciones a proteger este espacio y a promover la dinamización de la actividad agraria.

C.S.: Esta iniciativa legislativa fue pionera y un logro histórico de la ciudadanía organizada. ¿Pensáis que el texto final de la ley recogía los planteamientos y las reivindicaciones de los colectivos activistas que la impulsaron?

L.M.D.: La ley es muy positiva porque protege l’Horta y la actividad agraria, y es un logro importantísimo. No obstante, hay aspectos mejorables. Por ejemplo, hay zonas agrarias de alto valor que no se han incluido dentro del área de protección, puesto que se han reservado para el crecimiento de los pueblos sin ningún criterio técnico. Esto refleja que todavía mantenemos una mentalidad orientada a la expansión urbanística. 

C.S.: Después de la DANA de 2024, el gobierno de la Generalitat Valenciana aprobó el Decreto Ley 4/2025, una reforma de la Ley de l’Horta. ¿Por qué consideráis que este decreto puede poner en peligro la protección de los suelos agrarios?

L.M.D.: Esta modificación de la ley es muy preocupante porque, de facto, deja sin protección 3.800 de hectáreas de huerta, puesto que permite usos residenciales y especulativos del suelo. Suprime también el Consejo de l’Horta, un órgano democrático de gestión del territorio agrícola. La Ley preveía la creación de una marca de “Producto de l’Horta” para apoyar las cosechas locales, pero esta iniciativa ha quedado paralizada con la derogación, algo que perjudica a los agricultores de la zona.

Además, la manera como se ha llevado a cabo la reforma ha sido muy cuestionable, porque después de la DANA se ha modificado la ley a través de una vía de urgencia sin ningún proceso de diálogo social y afirmando que la Ley de l’Horta había impedido la realización de obras hidráulicas para prevenir inundaciones. En un momento tan trágico, en que además l’Horta había demostrado que podía contener la crecida de las aguas, se ha utilizado este argumento, totalmente falso, para justificar una reforma que, en realidad, solo tiene como objetivo continuar urbanizando el territorio. 

C.S.: Y esto a pesar de que muchos expertos señalan que la construcción descontrolada ha sido una de las causas que han agravado las consecuencias devastadoras de la DANA…

P.M.: De hecho, es importante subrayar que la Ley de l’Horta no menciona en ningún momento las infraestructuras hidráulicas. Se ha utilizado este argumento engañoso para confundir la ciudadanía. Para defender esta iniciativa legislativa popular, impulsamos que los políticos se movilizaron para presentar un recurso de inconstitucionalidad con el objetivo de anular el decreto de reforma, y actualmente estamos a la espera de la sentencia.

Además de la movilización y la denuncia social y jurídica, también apostamos por el consumo de proximidad, la venta directa y unos precios justos para los productores. De hecho, no solo el asfalto y la especulación representan un gran peligro para l’Horta. Hay otra amenaza que es igual de grave, aunque más silenciosa: la falta de relevo generacional. L’Horta sin agricultores y agricultoras, puede desaparecer. Actualmente, la media de edad de las personas que trabajan en el campo es muy elevada y supera los 60 años. Los jóvenes no quieren (o no pueden) dedicarse a la agricultura porque, hoy en día, es muy difícil vivir dignamente de esta actividad. Hay que potenciar la formación y promover programas de prácticas en empresas agrícolas para jóvenes que quieran incorporarse al sector agrario. Además, estamos impulsando los mercados de l’Horta y otras redes de comercialización directa entre agricultores y ciudadanía, como alternativa a los grandes supermercados que asfixian a los pequeños productores. Todas estas luchas son esenciales porque lo que está en juego es el futuro de nuestro territorio, y no solo el de quienes viven del campo.

C. S.: Qué imagen tan potente para cerrar este diálogo: las luchas de hoy contribuyen a plasmar el futuro del territorio desde la participación democrática. Lorena, Pilar, ha sido muy enriquecedor conversar con vosotras y aprender sobre la importancia vital de l’Horta de València. Muchísimas gracias por vuestro tiempo y, sobre todo, por el trabajo incansable que hacéis desde Per l’Horta.