Més clar que l’aigua
Sapeira
Periodo: 2025-actualidad
En Més clar que l’aigua, la comunitat de Sapeira reactiva, mitjançant mediació i creació col·lectiva, les normes no escrites que durant generacions han sostingut la gestió comunal de l’aigua. En aquest poble prepirinenc, l’abastiment s’ha garantit històricament a través de treball compartit, acords orals i una relació profunda amb el territori, que ha permès mantenir fonts, conduccions i horts com a espais de vida i cooperació.
Aquest sistema, basat en la confiança i el sosteniment mutu, es veu avui tensionat per la sequera persistent, el despoblament i l’aplicació de noves normatives administratives que entren en conflicte amb la governança tradicional del recurs. Davant d’aquests canvis, el projecte busca reforçar els sabers i pràctiques que han fet possible el comú, tot explorant com poden dialogar amb els reptes ecològics i socials actuals.
El procés —facilitat per la mediadora i impulsat pel col·lectiu Usnea RP— combina tallers, recorreguts, converses i pràctiques artístiques que obren espais d’escolta i imaginació compartida. L’objectiu és identificar què cal cuidar, transformar o recuperar en relació amb l’aigua per enfortir el teixit comunitari i imaginar futurs sostenibles i amables.
El resultat final prendrà la forma d’un encàrrec artístic sorgit del desig col·lectiu, capaç de donar visibilitat i continuïtat a aquest procés d’imaginació política. Més clar que l’aigua aspira així a convertir Sapeira en un espai d’assaig sobre com els sabers i les maneres de fer comunals poden inspirar noves formes de governar els recursos i habitar el territori en temps de canvi climàtic.
Leer en castellano
Explorar nuevas y viejas formas de gobernanza comunitaria del agua.
En Más claro que el agua, la comunidad de Sapeira reactiva, mediante mediación y creación colectiva, las normas no escritas que durante generaciones han sostenido la gestión comunal del agua. En este pueblo prepirenaico, el abastecimiento se ha garantizado históricamente a través de trabajo compartido, acuerdos orales y una relación profunda con el territorio, que ha permitido mantener fuentes, conducciones y huertos como espacios de vida y cooperación.
Este sistema, basado en la confianza y el sostenimiento mutuo, se ve hoy tensionado por la sequía persistente, el despoblamiento y la aplicación de nuevas normativas administrativas que entran en conflicto con la gobernanza tradicional del recurso. Ante estos cambios, el proyecto busca reforzar los saberes y prácticas que han hecho posible el común, explorando como pueden dialogar con los retos ecológicos y sociales actuales.
El proceso —facilitado por la mediadora e impulsado por el colectivo Usnea RP — combina talleres, recorridos, conversaciones y prácticas artísticas que abren espacios de escucha e imaginación compartida. El objetivo es identificar qué hay que cuidar, transformar o recuperar en relación con el agua para fortalecer el tejido comunitario e imaginar futuros sostenibles y amables.
El resultado final tomará la forma de un encargo artístico surgido del deseo colectivo, capaz de dar visibilidad y continuidad a este proceso de imaginación política. Más claro que el agua aspira así a convertir Sapeira en un espacio de ensayo sobre como los saberes y las maneras de hacer comunales pueden inspirar nuevas formas de gobernar los recursos y habitar el territorio en tiempo de cambio climático.
